Se'ns ve un Drama Se'ns ve un Drama

Ai l'amor drammàtiques... ♥️☁️
A totis ens encanta estimar i que ens estimin, sempre de forma sana és clar.
Però, que passa quan ens toca estimar-nos a nosaltres mateixes?
D'això parlem precisament en aquest capítol, d'autoestima
Sí, sabem que és un tema íntim, personal i que cadascuna el porta el millor que pot i que sap
No jutgem, ja sabeu que aquest és el vostre espai segur de confiança
Però debatem sobre què és exactament o de qui depèn realment
Ja sabeu de sobres com va la cosa, o no? Crispetes , begudeta i play ✨

Amiguis, amigues, amics, avui parlem de vosaltres, de nosaltres, del vincle que ens uneix... ✨
Som amigues? Ens agrada ser-ho?
Què és ser amic i que diferencia els amics dels que no ho són?
L'amistat a debat, mentre ens cuidem i ens estimem!
Serviu-vos el que us vingui de gust , crispetes , poseu play, i a riure ‍♂️

Avui el drama se'ns ve fort, dramàtiques...
Avui venim a parlar de tots aquells cops que des de l'invisible o la impunitat, algú amb més poder que nosaltres ha exercit el seu poder fent-ne abús...
Poc més a dir i molt a escoltar.
Sobretot perquè tenim una convidada que us deixarà pati difuses i esbalaïdes.
Avui, amb la Laura Pau, parlem d'abús de poder.
Trifàsic de Baileys , crispetes , i avui un mig somriure trencat.
Play i a pensar ‍♂️✨

És un fantasma? Energia?⚡ Una creença? O imaginació? ️ O totes alhora?
Misticisme i pau mental, en què convergeixen?
Les religions no són o no haurien de ser l'única manera d'estar en contacte amb la nostra espiritualitat.
De fet, és una cosa íntima i personal.
Una eina que ens connecta amb allò que molt sovint no es pot explicar o que encara està per descobrir.
Fins i tot, l'escepticisme és una forma d'espiritualitat.
No creure en res és creure en alguna cosa, no?
Avui estem místiques i transcendents, drammàtiques. Crispetes , begudeta i play ‍♂️✨

Per què fer-ho avui si ho pots fer demà?
Perquè de vegades ens pot la mandra i de vegades ens fa mandra que critiquin la feina que fem, i llavors, sigui com siguis, recordes la senyoreta que quan feies 6è et deia:
'A l'ESO no ho podreu deixar tot per l'últim moment.'
Spoiler: sí que es pot.
Tret d'amb el fet d'escoltar-nos.
No ens procrastinis.
Avui fem birra, crispetes, i play.

Amor, pots...?
No.
Creus que podria...?
No.
He pensat que...
No.
Confrontar el fet que ens diguin no, o fins i tot el fet d'haver de dir-lo, és un drama a l'alçada del millor dels nostres episodis...
I d'això parlem avui.
Com ens enfrontem a la paraula maleïda? Com diem no? Com assumim un no?
Com sempre, en realitat... una copa de cava, crispetes, play i a riure una estona...