El dimecres 12 de febrer, en el quart programa de la temporada, vam fer un ampli resum de les moltes competicions disputades des de l’anterior programa, on destaca la victòria aconseguida per l’atleta juvenil Carlos Roguera al Campionat de Catalunya de 3000 metres llisos en pista coberta. Després del repàs a les curses, vam tenir el plaer d’entrevistar a Pep Marí, psicòleg d’esportistes d’alt rendiment. Marí és el Cap de Departament de Psicologia del CAR Sant Cugat, i també és l’autor dels llibres “La felicidad no es el objetivo” i de “Aprender de los campeones”, que recentment ha estat reimprès per cinquena ocasió. En Pep Marí es considera un privilegiat, o millor dit, un escollit. Assegura que si li toqués la loteria, faria el mateix. I què fa exactament aquest psicòleg amb més de 20 anys d’experiència en el sector? Segons les seves paraules “la meva feina com a psicòleg consisteix en quedar-me sense feina… Treballo per fomentar l’autonomia de les persones.” Tota una declaració d’intencions. Durant l’entrevista, que va durar 40 minuts, vam parlar de temes molt diversos, però tots ells amb un objectiu de rerefons, poder influir positivament -com a mínim- en una persona. Si això ho vam aconseguir, estarem satisfets i agraïts. Precisament, Marí ens va explicar que tot allò que ha après dels esportistes i els entrenadors durant la seva carrera professional, es podria extrapolar per a la resta de la població. De fet, la tesi del seu llibre “Aprender de los campeones” és que l’alt rendiment es pot aconseguir per qualsevol activitat professional, i ens va donar les claus per aconseguir-ho, o com a mínim, apropar-nos el màxim possible: 1- Poder aprendre, 2- Voler aprendre, 3- Saber aprendre, i finalment, demostrar tot allò après quan estem sota pressió. Si aconseguim controlar les pròpies emocions i tenim assolits aquests passos, podrem aconseguir rendir al màxim en qualsevol activitat. Respecte a l’altre llibre “La felicidad no es el objetivo”, ens va explicar que és una revisió de les necessitats psicològiques de la gent. En resum, ens ofereix les claus per valorar si tenim cobertes aquestes necessitats, i en cas de no tenir-les, ens proposa tècniques per incorporar-les (seguretat, acceptació i sentit) Li vam proposar fer un petit joc, consistent en anar enumerant frases extretes del seu llibre. Seguidament ell les aniria comentant i explicant més extensament. Destaquem les següents sentències i conclusions: – “Amb passió, les renúncies que un esportista (o qualsevol persona en un àmbit diferent) ha de fer, no ho són pas”. – “Els pares? Només han de ser pares. No confondres les necessitats dels fills amb les pròpies. Com diu una cita molt coneguda: Si vols un campió, entrena’t, mentrestant deixa que el teu fill gaudeixi de l’esport”. – “Sóc un enamorat de la competició, i la justifico la competició a qualsevol edat. Però amb una condició primordial: L’objectiu no es guanyar. L’objectiu és no parar de créixer, és superar-se, deixant-se la pell. Guanyar és el mitjà, però créixer és l’objectiu. Sense esforçar-se, no te cap mèrit guanyar.” – “Amb preparació psicològica no millorem el rendiment, sinó que l’estabilitzem dins del nivell de cadascú. És a dir, hem de buscar rendir de forma regular dins del nostre nivell, sota pressió.” Finalment, en Pep, en un gest que mai no podrem oblidar, va escriure a la seva pàgina de twitter unes paraules que, d’una banda, no mereixem, però que d’altra banda, ens dóna una empenta d’un valor incalculable per continuar endavant, per seguir “sembrant”.