Tot i no haver cantat mai juntes, l'admiració que es professaven Maria Callas i Victòria dels Àngels era pública i notòria. En el que sí que van coincidir és en part del repertori i avui el repassem. I no sempre les comparacions són odioses.

Repàs d'algunes de les gravacions d'un repertori poc o gens habitual en la Callas de maduresa, per exemple Mozart o Wagner (cantats sempre en italià) i d'altres joies discogràfiques poc o mal conegudes de la llegendària artista.

Tot i que mai la va cantar sobre els escenaris, la Carmen de Maria Callas marca un abans i un després en la manera de concebre el personatge de Bizet. La repassem, juntament amb altres òperes franceses del segle XIX.

Verdi, Puccini, Bellini i Rossini, alguns dels autors que van fer de la carrera de Maria Callas un veritable referent en la manera de cantar i d'encarnar els seus personatges.

La gran soprano grecoamericana va entrar en un declivi vocal a principis del 1960 i la seva vida privada va ser centre d'atenció de la premsa rosa. En reprendre la carrera artística, es va constatar allò d'"Addio del passato" fins a un final tràgic.

La de Maria Callas va ser una vida que es podria definir amb les paraules de Tosca a la cèlebre ària del segon acte de l'òpera pucciniana: "He viscut d'art, he viscut d'amor." L'esplendor de la carrera, als anys cinquanta del segle XX, és l'eix conductor del segon dels sis programes dedicats a la soprano grecoamericana, de la qual enguany celebrem el centenari del naixement.

La de Maria Callas va ser una vida que es podria definir amb les paraules de Tosca a la cèlebre ària del segon acte de l'òpera pucciniana: "He viscut d'art, he viscut d'amor." L'esplendor de la carrera, als anys cinquanta del segle XX, és l'eix conductor del segon dels sis programes dedicats a la soprano grecoamericana, de la qual enguany celebrem el centenari del naixement.

Al llarg de la seva llarga carrera, Victòria dels Àngels va abordar un repertori eclèctic als escenaris d'òpera i sales de concert. El programa que us presentem ofereix gravacions poc prodigades de la soprano catalana amb autors rarament interpretats per ella.

Durant molts anys, Victòria dels Àngels va ser l'única intèrpret de l'estat espanyol que va actuar al Festival de Bayreuth. En aquest programa ens fixem en les interpretacions de la soprano barcelonina al servei de les òperes de Wagner, Flotow i Mozart.

La soprano barcelonina Victòria dels Àngels (1923-2005) ha estat una de les cantants líriques més importants de la segona meitat del segle XX. Aquest quart programa que dediquem a la seva memòria amb motiu del centenari del naixement repassa la seva trajectòria com a intèrpret d'òpera francesa (Gounod, Massenet, Bizet i Debussy).

La soprano barcelonina Victòria dels Àngels (1923-2005) ha estat una de les cantants líriques més importants de la segona meitat del segle XX. Aquest quart programa que dediquem a la seva memòria amb motiu del centenari del naixement repassa la seva trajectòria com a intèrpret d'òpera francesa (Gounod, Massenet, Bizet i Debussy).

La soprano barcelonina Victòria dels Àngels (1923-2005) ha estat una de les cantants líriques més importants de la segona meitat del segle XX. Aquest tercer programa que dediquem a la seva memòria amb motiu del centenari del naixement repassa la seva trajectòria com a intèrpret d'òpera italiana (Rossini, Verdi, Puccini i Boito).

La soprano barcelonina Victòria dels Àngels (1923-2005) ha estat una de les cantants líriques més importants de la segona meitat del segle XX. Aquest tercer programa que dediquem a la seva memòria amb motiu del centenari del naixement repassa la seva trajectòria com a intèrpret d'òpera italiana (Rossini, Verdi, Puccini i Boito).

La soprano barcelonina Victòria dels Àngels (1923-2005) ha estat una de les cantants líriques més importants de la segona meitat del segle XX. Aquest segon programa que dediquem a la seva memòria amb motiu del centenari del naixement repassa la vida personal i el segon tram de la seva vida artística, amb gravacions realitzades des del 1961 fins al 2000.

La soprano barcelonina Victòria dels Àngels (1923-2005) ha estat una de les cantants líriques més importants de la segona meitat del segle XX. Aquest segon programa que dediquem a la seva memòria amb motiu del centenari del naixement repassa la vida personal i el segon tram de la seva vida artística, amb gravacions realitzades des del 1961 fins al 2000.

La soprano barcelonina Victòria dels Àngels (1923-2005) ha estat una de les cantants líriques més importants de la segona meitat del segle XX. Aquest primer programa que li dediquem a la seva memòria amb motiu del centenari del naixement repassa la vida personal i el primer tram de la seva vida artística, amb gravacions realitzades des del 1942 fins al 1958.

La soprano barcelonina Victòria dels Àngels (1923-2005) ha estat una de les cantants líriques més importants de la segona meitat del segle XX. Aquest primer programa que li dediquem a la seva memòria amb motiu del centenari del naixement repassa la vida personal i el primer tram de la seva vida artística, amb gravacions realitzades des del 1942 fins al 1958.

Thomas Moser, Ana Ricci, Dietrich Fischer-Dieskau, Barbara Hannigan, Teresa Stratas o Patricia Wise han estat cantants especialistes en el repertori líric del segle XX. Els recordem en aquest programa.

L'òpera espanyola existeix des del segle XVIII. I al XX viu un moment de forta eclosió. Ho sentirem, gràcies a les veus de Falla, Del Campo, Cristóbal Halffter, García Abril o Marco, entre d'altres.

L'òpera catalana existeix des del segle XVIII. I al XX viu un moment de forta eclosió. Ho sentirem, gràcies a les veus de Manén, Pahissa, Montsalvatge, Toldrà, García Morante, Santos o García-Tomás, entre d'altres.

Avui repassem alguns dels títols del segle XX escrits per compositores: obres de Pauline Viardot, Ethel Smyth, Kaija Saariaho i Thea Musgrave.

L'òpera del segle XX també ha reflectit els mites de la modernitat, gràcies a grans obres literàries. Avui, centrem l'atenció en el personatge del llibertí, de Don Joan, De Don Quixot i d'Armida, gràcies a "The Rake's progress" (Stravinski), "Flammen" (Schulhoff), "Don Quichotte" (Massenet) i "Armida" (Dvorák).

L'òpera del segle XX ha continuat reflectint alguns dels mites ancestrals i immortals que formen part del nostre substrat humà. Avui, centrem l'atenció en la família dels Atrides ("Elektra", de Richard Strauss, i "Clitemnestra", de Pizzetti), la dels successors d'Èdip ("Antígona", d'Orff), la guerra de Troia i els seus herois ("King Priam", de Tippett, i "Ulisse", de Dallapiccola) i l'enfrontament entre l'apol·lini i el dionisíac amb "Król Roger", de Szymanowski.

L'òpera del segle XX ha seguit reflectint alguns dels mites ancestrals i immortals que formen part del nostre substrat humà. Avui, centrem l'atenció en el mite d'Èdip amb músics com Stravinski, Josep Soler, Enescu i Carl Orff.

Avui ens fixem en òperes poc o mal conegudes de Darius Milhaud ("La mère coupable"), Arnold Schönberg ("Die glückliche Hand"), Sergei Prokófiev ("L'àngel de foc") i Erich Wolfgang Korngold ("Die Kathryn"). Escoles, estètiques i llenguatges diametralment oposats però que comparteixen segle.