Al cor de tot musical hi ha una cançó que només té sentit allà i en aquell moment. Grans estàndards i tresors oblidats, recuperarem la música i les lletres que van fer grans els musicals.

Moments emocionants dalt l'escenari, grans decisions als despatxos, nits d'estrena... La història del musical està feta d'instants màgics.

Homes i dones de tots els temps que han donat veu i cara als grans temes de Broadway i Hollywood.

Un repàs dels noms que han fet gran el musical: escenògrafs, directors, coreògrafs, organitzacions, productors... Els autèntics constructors del teatre i el cinema musical.

Les cançons dels musicals han alimentat durant dècades el repertori de cantants de gèneres tan allunyats de Broadway com el jazz, el pop o l'òpera. Però s'adapta igual al country, al reggaeton, al cuplet? Us proposem un viatge per les versions més peculiars, arriscades i, per què no, demencials de la música de Broadway.

Els musicals nord-americans han recollit sovint en els seus arguments i la seva història les lluites i els sacrificis de les minories del país. Avui centrem la mirada en com Broadway ha viscut l'evolució de la comunitat afroamericana des dels "minstrel shows" fins als repartiments racialment cecs.

El 2021 es celebren 70 anys de l'estrena d'"Un americà a París", una de les obres que va definir el gènere musical cinematogràfic. Estudiem aquesta joia del cinema per entendre fins on podia arribar el geni creatiu en l'època daurada.

Ute Lemper és una actriu de musicals o una totterreny que a més fa musicals? Repassem la personalitat creativa d'aquesta diva de l'escenari.

Els 90 són anys de superespectacles i adaptacions teatrals de grans pel·lícules. Andrew Lloyd Webber és famós pels seus megamusicals, però potser adaptar la mítica pel·lícula de Billy Wilder era excessiu.

En ple declivi dels megamusicals dels anys 90, un espectacle aconseguia ser genuïnament gran, no només en format sinó en esperit i contingut: "Ragtime" de Stephen Flaherty i Lynn Ahrens.

Dos estils musicals que utilitzen un llenguatge semblant pot conduir a una relació d'amor o odi amb facilitat. Com ha estat el viatge de cantants, compositors i directors del món del teatre musical al de la música clàssica i viceversa?

Enginyós, ballable, descarat, elegant, dolgut, juganer, elitista, popular, sensual, groller, intel·ligent, romàntic... Cole Porter va ser tot això i molt més, però quin és l'autèntic? L'Anna i el Francesc ho tenen clar, però possiblement no coincideixen.

"Grease" és un musical que ha tingut molta repercussió en l'imaginari col·lectiu i gairebé tothom el coneix. Però coneixem sobretot la pel·lícula del 1978 i no tant el musical del 1972. Com va ser la seva gestació? Com sona la seva versió original? Com funciona l'argument? Repassarem la història i les històries d'aquest musical que ja ha fet ballar dues (o tres) generacions.

Potser el rock, el country o la música electrònica casen malalment amb les melodies de Broadway. Però si un gènere ha sabut absorbir els estàndards del musical és el jazz vocal femení d'ahir i avui.

Als anys 90, un musical va aconseguir fer-se un lloc al decadent panorama del musical americà fent un moviment arriscat: allunyar-se del rock i el pop imperants i utilitzar una dramatúrgia i una composició extremadament clàssiques. El resultat no podia ser més brillant que "The secret garden", l'obra de Lucy Simon i Marsha Norman.

L'any 1973 s'estrena un musical que unia rock, transvestisme, terror i humor en una barreja només explicable als anys 70. Avui en dia, "The Rocky Horror Show" és un clàssic popular, però vol dir això que hagi perdut la força transgressora?

Als anys 60 es produïa un divorci entre la música popular i els escenaris de Broadway. El rock i altres gèneres afins semblaven incompatibles amb el teatre musical i les noves generacions no semblaven interessades en el llegat del musical tradicional. Però, realment, la nova música va rebutjar el musical o al revés?

Fa gairebé un segle Jerome Kern i Oscar Hammerstein II s'unien per crear, quasi sense voler-ho, el primer gran musical de la història de Broadway, l'espectacle que anava més enllà de l'opereta i la comèdia. Què va posar en marxa "Show Boat" que el seu llegat encara perdura avui en dia?

Un musical és la suma de moltes forces creatives. Cal que totes estiguin equilibrades o siguin perfectes perquè l'obra funcioni? Ho estudiarem amb Kinky Boots, mirant si el llibret de Harvey Fiernstein i la partitura de Cindy Lauper estan igualats en qualitat.

És possible unir un dels arguments més patriòtics i tradicionals amb la música i el llenguatge escènic més actual? És possible fer cantar hip-hop als pares de la constitució americana? I pot, aquesta unió, esdevenir un dels musicals més unànimement aclamats per la crítica i el públic de tots els temps? Només és possible si el subjecte és Alexander Hamilton i, el creador del musical, Linn Manuel Miranda.

La versió musical (i musical cinematogràfica) de la famosa obra de teatre "Pigmalió" de G. B. Shaw va ser un dels èxits dels musicals dels anys 60. Amb el títol de "My Fair Lady", va centrar l'atenció dels Premis Tony i dels Oscars del seu moment. Amb dues importants actrius fent de protagonista femenina. O tres? Tot plegat una sèrie de traïcions i cops de sort que van fer que veiés la llum un dels musicals més clàssics i famosos de la història.

Hi ha obres que són fruit d'una planificació excel·lent, d'una depurada tècnica del compositor o d'un bon treball d'equip. I algunes, com "Oliver!", són el fruit de la intuïció i el geni del seu creador. Encara que no ho sembli, aquesta adaptació de l'obra de Dickens per part de Lionel Burt és un dels musicals més atípics i poc convencionals de tots els temps.

La coreografia sempre ha estat un dels elements principals en un musical americà. Però entre el seu naixement i el seu present hi ha tota una evolució sobre què significa ballar a Broadway.

Els darrers 10 anys no han estat especialment brillants a Broadway. Però ens han deixat un grapat de cançons, interpretacions, imatges i històries que passaran sens dubte a la història.

La sàtira ha estat sempre un gènere molt apreciat en el teatre musical. Però, estava preparat, Broadway, per s un musical ple d'acudits sobre els mormons, els rituals africans, la sida, la sexualitat i "Star Wars"? "The Book of Mormon" demostra que sí.