Encara que semble que no, la vida ha seguit més enllà de la DANA, i com que ja hem estrenat un format curt per mantenir-vos informats de coses urgents de l'actualitat, anem cap als Estats Units d'Amèrica, on ens sonava que hi havia hagut eleccions la setmana passada. Hui parlem d'una campanya de remuntada que es va quedar curta, de la solidesa del trumpisme i de la importància de la inflació com a factor estructural.

Vos vam prometre formats nous, i este curt l'estrenem abans del que voldriem forçats per les circumstàncies: anem a la mani més multitudinària que recordem a la ciutat de València, que havia de ser silenciosa, i per sort va acabar per no ser-ho gens.

Ha passat una setmana de la DANA i seguim en xoc. Però hem passat de la perplexitat al cabreig per la descoordinació posterior del desastre, mentre anem sabent més coses sobre a què es dedicaven els nostres governants el dia 29 d'octubre. Parlem de víctimes, voluntaris, nazis, la Casa Reial i altres monstres.

Després d'un dels desastre natural més grans en la història europea, parlem de la negligència del govern valencià que ens ha deixat centenars de morts i ferits. Una xifra que no fa més que augmentar conforma passen les hores. Hui plorem les víctimes però també ens omplim de ràbia per la inacció i irresponsabilitat dels nostres governants. Toca exigir responsabilitats però també emprendre accions legals. Si estàs interessat en què paguen ells d'una vegada fes el formulari que tenim al feed de...

El negre Zaplana ha caigut: per fi l'han condemnat a 10 de presó. Això no ha sorprès ningú, tampoc que no hi haja més conseqüències: Mazón viu al seu tiktok, l'oposició es mira el melic i els problemes com l'habitatge es cronifiquen entre una joventut cada volta més descreguda. Hui parlem de cinisme, desencís i confiança.

El capitalisme en fase senil no pot parar de crear, i ens hem assabentat que un dels sectors que més creix... són les aplicacions de control parental per vigilar els xiquets. Hui parlem dels pares patidors i altres coses que creiem tradicions inveterades i són poc més que product placement.

Entrevista bonus d'El Recapte. Entrega especial de la mà de Cate Giorgi: artista 4x4: pianista, cantant, professora, divulgadora de música, DJ… parlem de Ferrara, València, jazz, ràdio, Pep de la Tona, Malifeta, i un grapat de coses més.  

Ens assabentem que Alvise Pérez és un geni del crim que rebia suborns d'un criptobro la mateixa setmana que ens diuen que els "emprenedors" de les criptomonedes són responsables del 50% de les donacions polítiques a les eleccions USA que estan al caure... pràcticament tots, com és imaginable, a la campanya de Trump. Corrupció, ultradreta, cunyadisme, i pel mig, com acostuma a passar, Elon Musk. 

A Estats Units, les dones s'estan radicalitzant cap a l'esquerra, principalment en temàtiques com avortament o canvi climàtic. Alhora a Espanya ens trobem amb el famós dèficit masculí, on les dones amb estudis superiors i valors feministes es queden sense opcions per trobar una parella que estiga a l'alçada de les seues expectatives, siga per manca de formació o per valors antiquats. Si no heu entés massa bé de que va tranquils Juan tampoc i ens deixa una trabucada històrica desordenada però...

Arran dels últims mesos de sequera extrema, i la plaga de fong als pins, molts ajuntaments estan decidint declarar l'emergència climàtica per començar a arrencar-los i plantar arbres més resistents a la nostra climatologia. Parlem hui de boscos, de l'herència franquista a través de pins i eucaliptus, i de com açò pot convertir-se en una oportunitat per a l'adaptació al canvi climàtic

La inmigració no és cosa menor, o dit d'una altra forma és cosa major, com diria l'enyorat Mariano Rajoy. O això creuen la legió d'espavilats que amb l'excusa de les eleccions regionals alemanyes han decidit que a Europa no tenim un problema amb la desindustrialització sinó amb la immigració, especialment la que no ve amb la cartera plena per gastar en rajola. Hui parlem dels intel·lectuals que de tanta gana d'obrir debats com tenen fan de tontos útils sense cobrar.    

Tornem d'unes vacances que per a nosaltres han sigut menys vacances que mai i vos contem totes les novetats per a esta quarta temporada, que no seran poquetes. I si alguna no vos queda clar no patiu: ja ens sentireu repetir-les un grapat de voltes al llarg de l'any. I si: és una amenaça

La indústria de la moda està en crisi conseqüència d'un model insostenible, contaminant i basat en l'explotació, però l'estocada final li l'estan pegant les milícies houthis obligant-los a fer molts més km per arribar al públic europeu. Una acció que fan en suport a la causa Palestina i que està obligant els estats occidentals a moure fitxa mentre a casa nostra continuem embovats amb Eurovisió.

El que va començar com una protesta del camp francès contra el govern de Macron ha acabat escampant-se per tota Europa, i tots demanen coses similars: la demanda de preus justos, la fi de la competència deslleial i unes institucions que els ajuden per compte d'ofegar-los en burocràcia. Hui parlem de la gent que vol viure de la terra; atrapats entre l'extrema dreta oportunista i els progres de ciutat que no saben reconèixer els seus ni quan els tenen davant dels morros.    

Hui aprofitem per parlar de fem, reciclatge i periodisme, en una nova entrega de per què els diaris fatxes reben totes les subvencions públiques i com tenen eixes suposades audiències desmesurades. 

Els discursos antiimigració son tendència a tota Europa. I per això, com a bons centreeuropeus, els catalans no podien ser menys. Parlem de la deriva racista de Junts: siga per tornar a tocar poder de la mà de la dreta espanyola o per evitar que l'alcaldessa de Ripoll els furte la cartera, hui fem un spoiler: sale mal.

Segona part del repàs a les coses més vergonyoses, en este cas de l'inici de 2024: cavalcades de reis, alcaldes i algun que altre protagonista sorpresa

Hem callat un parell de setmanes -encara que ja sabeu que hem estat gravant altres coses- però ja no podiem més. Esta setmana i la que ve fem recull de les coses que ens han semblat més ridícules de l'any passat i del que portem de 2024, incloent els nostres bons propòsits.

L'informe PISA no ha caigut massa bé enguany en Catalunya, i no ha faltat temps perquè eixira el govern assenyalant als immigrants en compte de vore quines coses han fallat. Però fora d'aquest núvol sí que hi ha hagut molta gent que s'ha preguntat les possibles causes i perquè sempre ens encabotem en l'argument "viejo": que els xiquets i xiquetes de hui en dia són pitjors que nosaltres mateix.

Abans i tot de saber els plans del PSOE d'ampliar quant abans el port de València, ja portàvem dies pensant en metròpolis que s'enfonsen dins la mar, rius i aiguamolls. Hui parlem de ciutats que, com el nostre Cap i Casal, no tenen gana d'esperar al canvi climàtic i doblen l'aposta.  

Carmen Merina, coneguda a xarxes com @rayomcqueer_ , va saltar a la fama fa poques setmanes per ser acomiadada després de denunciar en xarxes les condicions laborals d'una franquícia de cafeteries. Als pocs dies havia entrat de ple al món de la faràndula i només responia entrevistes a través del seu "talent manager". Hui parlem de drets laborals, influencers i tota l'autoexplotació inherent a l'èxit personal a tota costa.