Són persones molt preocupades per la seva salut i que tenen Google com a metge de guàrdia. Creuen que sempre els passa una cosa o altra. De vegades pot ser cert, però la majoria no: la hipocondria és un trastorn que converteix símptomes imaginaris en dolors reals. Aquí trobareu una guia per saber-los distingir i també un cop de mà per poder conviure amb persones que sempre estan preocupades.

A tots ens ha passat alguna vegada pel cap, però ho diem per dir o n’estem realment convençuts? En quin moment hem de decidir fer un canvi laboral? En aquest capítol aprendrem a valorar els pros i contres d’una decisió que no només ens afecta a nosaltres.

Tots ho hem vist. En un espectacle o en un restaurant: pares i mares que es mantenen impassibles mentre les criatures rondinen, corren o criden de manera exagerada. I tot plegat perquè si porten la contrària als nens, la situació va a pitjor. Són famílies que han perdut el control sobre els límits que cal posar als fills. Per què s’ha arribat fins aquest punt? Com es pot revertir aquesta situació? Llibertat o autoritat?

Estem parlant de persones tranquil·les, amables i pacífiques que quan agafen el volant es converteixen en algú que ni reconeixem. Un Jekyll i Hide de manual que només necessita que algú li toqui la botzina o simplement que algú l'avanci per convertir-se en un sac d'ira i renecs. Per què ens passa això? Per què no ho podem controlar? Què diu de nosaltres? El copilot hi pot fer alguna cosa o val més que calli? Transformacions al volant a debat

Quan s’apropen celebracions o reunions familiars hi ha qui es posa a tremolar: mal humor, retrets i discussions recurrents. De fet, sembla que algunes famílies es reservin les trobades per treure els plats bruts. Com les hem d’afrontar? Ens hauríem de negar a anar-hi? És bona idea acotar els temes de conversa? Aquí teniu un manual per sobreviure a la família que no hem triat.

Hi ha èpoques de la nostra vida que tot sembla anar malament. Però potser la qüestió és aquesta: que “només ho sembla”. Generem pensaments negatius que ens fan veure les coses molt pitjor del que són i que ens acaben afectant de manera molt real. Per què apareixen aquests pensaments? Són reals? I sobretot, com ho hem de fer per aturar-los i desactivar-los? Una edició del pòdcast per convertir en positius els pensaments negatius.

És una frase que cada vegada sentim més sovint. S'està trencant, de mica en mica, un tema tabú, però que encara genera molt de rebuig, sobretot socialment. Ser o no ser mare és una elecció personal, condicionada a moltes raons, però que afecta de manera directa la nostra vida de parella i les nostres relacions. Com podem gestionar aquest sentiment? Com l'hem d'afrontar els que som al voltant?