La figura i obra del pintor lleidatà Joanot de Pau és singular per molts motius. El seu art combina l'estil de l'últim gòtic amb el Renaixentisme primerenc i se li atribueixen diferents retaules de la zona de la Segarra, el Solsonès i el Pirineu. Joanot de Pau es va veure immers, el 1527, en un curiós episodi de 'competència deslleial' que va suposar que la Paeria de Cervera sancionés la seva família.

La plaça de Sant Joan, la zona del 'xoperal' vora el riu Segre o l'edifici de l'Acadèmia Mariana van ser alguns dels principals escenaris de la lluita contra el franquisme a la ciutat de Lleida. La més rellevant va tenir lloc durant la convocatòria de la manifestació de l'1 de maig de 1969, quan un grup de persones van ser detingudes per la policia de l'època i van haver d'enfrontar-se a un Consell de Guerra.

L’edifici que avui ocupa l'Institut d’Estudis Ilerdencs va ser clau per a la defensa del patrimoni artístic lleidatà durant la Guerra Civil Espanyola. L’immoble és ineludible per a explicar un episodi sense el qual hauria estat impossible que avui gaudim de moltes de les obres que formen part del discurs històric de la ciutat.

Sabies que les instal·lacions de la Biblioteca Pública de la ciutat de Lleida van ser, fins als anys noranta del segle passat, un edifici conegut com ‘la Maternitat’? Per allí van passar durant anys i anys els nens i nenes que no tenien pares o amb famílies que passaven grans dificultats econòmiques.

Sabies que Jaume 1er el Conqueridor va residir, durant llargues temporades, al Castell del Rei de la ciutat de Lleida a la que tenia en gran estima per la fidelitat dels seus habitants? Els pariatges d’Andorra, la Querimònia de la Vall d’Aran o el primer document en defensa del patrimoni són acords que es van signar a la sala de Corts que encara presideix la part més alta del Turó de la Seu Vella. En parlem al capítol 7 del Mil Històries.

La Porta dels Apóstols és un del molts

Al segle XIV, un metge lleidatà, Jaume d'Agramont va redactar un tractat de salut pública on recollia la influència d'elements com la boira, la fruita estiuenca, l'aigua, l'aire i el cel per tal d'impulsar la prevenció de la pesta. Els notaris eren la professió que patien la mortalitat més alta en una Lleida que limitava el dol per no contribuir a estendre més la tristesa i el desànim.

‘Mil històries’ descobreix la història de l’Arxiu de la Paeria i d’alguns dels seus tresors com la Carta de Poblament, el seu primer document que data de 1150, l’Armari de les cinc claus, el moble més antic que es conserva a l’edifici de l’Ajuntament o el Llibre de Crims.

Sabies que Lleida va ser la ciutat més cèlebre de la corona d’Aragó gràcies a convertir-se en la primera i, durant molt de temps única, en impartir alts estudis en medecina, drets, teologia, filosofia i art? Per això va disposar d’un barri pioner, als peus de la Seu Vella, que concentrava tots els edificis docents i on hi residia tota la comunitat universitària, mestres i alumnes, sota la tutela del rector.

Lleida va ser una pròspera i molt disputada ciutat durant el període medieval de dominació àrab. Els conreus agrícoles i fruiters eren diversificats gràcies al bon ús i control de l’aigua i la pagesia lleidatana produïa fibres tèxtils com el lli, l’espart i una meravellosa seda, molt apreciada arreu, que sorgia de la zona de Rufea. Passava igual amb la feina dels adobers de cuir capaços de fabricar uns guants que eren objecte de desig a tots els mercats. Aquí es marcava tendència i ningú...

Buscar l’anècdota, la singularitat, la particularitat d’aquells indrets en els quals ens movem dia a dia i que tan desconeguts ens resulten tot i amagar episodis, moltes vegades, del tot sorprenents; cròniques que ens aporten i entretenen.

Immersa encara en el procés de gravació i editatge, encaro la recta final d’aquest procés declarant-me totalment enamorada de tornar a confeccionar ‘puzles’, de construir, proposar i divulgar a través de la veu recollint tot allò que de bo i millor tenim a casa nostra. Data d’estrena 21 de juny de 2021. Seguiré informant!!!