L'última conversa al Cafè de l'Òpera només podia ser amb elles: les meves germanes. Perquè sense elles jo no estaria aquí. Amb elles hem superat dificultats, hem plorat, hem rigut, hem ballat, hem après, hem crescut i hem dit sí a la vida.

Tenia moltes ganes de xerrar amb la Maria Arnal, una de les millors cantants i compositores de Barcelona i una persona que sempre aconsegueix emocionar-me amb la seva música. Em va explicar, entre moltes altres coses, com un accident la va portar a dedicar-se professionalment a la música o el seu vincle tan especial amb el carrer Pescadors de la Barceloneta.

L’Andreu Buenafuente ha tornat a Barcelona després d’anys vivint a Madrid amb la Sílvia Abril i la seva filla. He volgut parlar amb ell de com ha vist la ciutat després de la seva tornada, del mantra de la falsa decadència, de la seva paternitat o de la regulació dels lloguers.

Quines ganes tenia de prendre un cafè amb la Sílvia Abril. No li cal presentació, però per mi és una actriu tot terreny. Una comunicadora de molt talent que ha arribat ben lluny en un món encara dominat pels homes com és l’humor. Fa uns dies vam tenir una conversa al mític Cafè de l’Òpera, on vam parlar dels cossos no normatius, de la violència digital que hem patit com a dones i molts altres temes.

Feia molt de temps que tenia ganes de trobar-me amb el Marc Giró, un gran comunicador, divertidíssim i generós. Per això és la primera persona a qui he volgut convidar en aquesta nova sèrie de converses al mític Cafè de l’Òpera de les Rambles. Al primer episodi parlem de temes molt diversos: el “parxís” de l’urbanisme tàctic, la Superilla, la vida de barri, la nostra joventut, els gossos, la pressió estètica o les elits de la ciutat.