La flor de baladre que tenim avui amb nosaltres, de fet són dues. I tota una companyia. Una flor que apareix sempre a mitja nit: les directores de la companyia “Toujours Après Minuit”, la Roser Montlló Guberna i la Brigitte Seth. La seva és una companyia de dansa que fa teatre, o una companyia de teatre que fa dansa. Amb un llenguatge propi creat a partir de molts llenguatges, on no hi falta ni l’humor ni el surrealisme. Amb espectacles que no deixen mai indiferents on el vestuari i la direcció artística són també molt importants, un element que ens vol fer volar. Seva és la frase: “El món de l’espectacle és molt a prop del món dels somnis. És un món que fuig de l’ordinari de la vida quotidiana, és l’altra banda del mirall”. En aquest podcast estem fent una sèrie d’entrevistes molt personals en general a músics, i avui volíem sortir-nos-en una mica del guió, justament perquè elles són dues dones que sempre se n’han sortit, del guió, i per inclassificables, no se les acaba posant en cap cabàs. A més, jo tenia la necessitat de fer justícia, perquè malgrat la seva notorietat a França, és difícil trobar una entrevista seva als mitjans catalans, i jo crec que Roser Montlló Guberna encarna com ningú uns dels representants de la cultura dels Països Catalans, perquè podem parlar de la cultura al Principat, a les Illes, o la cultura dels gitanos, però també hi ha la cultura catalana a la diàspora, la de totes les persones catalanes que han fet grans carreres a fora. R: “M’emociona aquesta presentació i és el que sento profundament. Vinc d’aquí, vaig donant la volta al món, i de tant en tant torno a passar per aquí. I ho necessito”. La Brigitte fa esforços per poder fer l’entrevista en català, val la pena que escolteu l’àudio per adonar-vos-en. B: “Jo vinc de París, d’aquest París tan cosmopolita, que tinc la sensació que faig viatges fixant-me en la barreja d’un barri de París. Fa molts anys que vinc a Catalunya i estimo el públic d’aquí. Hem decidit traduir tot el text al català, amb el Carles Batlle, i per mi és una gran emoció poder actuar en català, per mi és completament nou. Faig molts errors i tinc el meu accent, però hi ha una música que m’agrada. Per una actriu actuar en una altra llengua és com un joc de nens on et fas passar per una altra persona”. La Roser és una ballarina internacional d’arrels gracienques, que va trobar a França la seva terra promesa. Ha estat amb la seva companyia al setembre a El Mercat de les Flors, i hi tornen aquest 15 i 16 d’octubre. Als 19 anys, poc després de rebre el Premi Nacional de Dansa Clàssica de l’Estat, va marxar a París per continuar els seus estudis de dansa i treballar en el món de l’espectacle. R: “Aquí era molt difícil continuar desenvolupant-me com a ballarina o actriu, perquè sempre cal aprendre i formar-se. El viatge és també un aprenentatge. En aquell moment, als anys vuitanta, a París hi havia una gran trobada cultural internacional, gràcies al ministre Jacques Lang. Jo a Catalunya ja havia treballat al Liceu, ja havia creat un col·lectiu de dansa neoclàssica, i necessitava noves realitats, i fins i tot pel fet de ser coneguda aquí i anar a un lloc on tornar a començar, on ningú em coneixia i no parlava la llengua. Gràcies a la dansa i al teatre he anat aprenent una altra cultura en la que hi ha moltes cultures, a París hi ha gent que ve de tot el món, i de fet, els nostres espectacles parlen d’això. Venim d’un lloc però anem cap a no sabem on, cap un infinit, una eternitat, i cada vegada les nostres maletes es buiden per una banda, però s’omplen per una altra. Em pregunto com es sent un artista català quan triomfa a fora, i on hi pot fer valdre la seva catalanitat.