La flor de baladre que tenim avui amb nosaltres ens arriba directe en tren des del País Valencià, i amb ell, per coses de l’atzar, ens trobem al Museu Marítim, a les antigues Drassanes de Barcelona. I li agraïm el viatge, perquè amb Sènior, en les converses cara a cara, copses l’energia que destil·la, que és pura passió per cada petit raconet de la vida. A més, és un recorregut que coneix molt bé perquè amb la seva banda, el Cor Brutal, està acostumat a pujar al Principat a...

La flor de baladre que tenim avui amb nosaltres podria ser també una botja, un ullastró, lleganyova, xiprell i una infinita llista de noms de flors silvestres de Mallorca. Sé que tiraré de tòpics, però ella és una llegenda viva de la música popular dels Països Catalans. Una icona. No només pels seus 55 anys dalt dels escenaris, sinó per tota la recerca en el nostre patrimoni musical popular. Un patrimoni que ha dut per tot el món. I també per la manera com ha pouat en les altres tradicions...

La Flor de Baladre que tenim avui tenim amb nosaltres és un home intel·ligent i lliure que ha contribuït a la cultura catalana, com a mínim, sent una estrella del rock. Sí, ho dic així, perquè la seva actitud i el fenomen que va representar ell i la seva banda, van crear aquest tòpic en la nostra cultura. No s’ha estat mai quiet, i ja fa temps que a part de ser una veu pública, ha fet realitat ja dues novel·les, i va camí d’una tercera, la segona li va valdre el premi Ramon Llull. I en...

La flor de baladre que tenim avui amb nosaltres canta a l’amor i sobretot a una vida senzilla lligada a la terra, més que a una vida urbana, que en el seu cas, hagués estat París. Avui estem amb un cantautor i pagès que estima les vinyes, i que des de ben jove ha lluitat per la cultura catalana a la Catalunya Nord. Podeu escoltar aquesta conversa amb en Pere Figueres, enregistrada a casa seva, a Bages, al costat d’Elna. L’hem anat a veure expressament per conèixer més sobre els que...

La flor de baladre que tenim avui amb nosaltres de petit volia ser un Beatle, això li passava pels carrers del Guinardó, on va créixer, tot i que s’anava a escalfar a Vic. Som davant d’un músic d’ofici, autodidacta, que des d’adolescent ha consagrat la seva energia a la música i aquesta li ha tornat energia en escreix. És un dels nostres músics galàctics, o postlaietans, les etiquetes mai són exactes, un baluard de la nostra música popular contemporània. Punyent, esmolat, irònic optimista. Fa...

La flor de baladre que tenim avui amb nosaltres, de fet són dues. I tota una companyia. Una flor que apareix sempre a mitja nit: les directores de la companyia “Toujours Après Minuit”, la Roser Montlló Guberna i la Brigitte Seth. La seva és una companyia de dansa que fa teatre, o una companyia de teatre que fa dansa. Amb un llenguatge propi creat a partir de molts llenguatges, on no hi falta ni l’humor ni el surrealisme. Amb espectacles que no deixen mai indiferents on el vestuari i la...

La Flor de Baladre que tenim avui amb nosaltres és Jonathan Ximenis, líder de la formació “Arrels de Gràcia”. Ells tenen una cançó anomenada “Caló català” que podria ser una declaració d’intencions d’aquesta conversa: ens parla de la seva catalanitat, de la seva gitanitat, del Barri de Gràcia, de la Rumba com a música insigne de Barcelona i sobretot de l’alegria que aquesta música ens dona per viure, i també del racisme. L’entrevistem recordant que toquen tots els dissabtes a Montjuïc,...

La Flor de Baladre que tenim avui amb nosaltres és la contralt Marta Torrella, que junt amb la soprano Helena Ros, en paraules seves, tenen el duo de folk “tronadet” i gregorià progressiu, o el que és el mateix, de música sacra amb l’electrònica onírica anomenat Tarta Relena. Un projecte únic i multilingüe, que sorgeix de l’amistat de compartir música i que tot i estar fora de la tendència, es programa als festivals pop i més importants del panorama actual. Amb tot, haureu d’escoltar el...

La flor de baladre que tenim avui amb nosaltres, i que amb poca cosa en té prou per treure un altre color nou, és una dona que ha sabut beure de la tradició oral per teixir el seu propi univers musical. Que sap donar la transcendència de la música ancestral a les creacions per capes i ‘loops’ del món digital. Que es passa hores i hores amb el guitarrista Marcel Bagés i el productor David Soler cuinant les cançons, fora escenari, però que sap que a l’hora de presentar-les es pot sumar una...

La flor de baladre que tenim avui amb nosaltres és un home més que treballar, fa feina, que porta el nom de Catalunya al món, i que sap que les solucions no venen mai de dalt, sinó que som els de baix que forcem als de dalt. Abans d’esdevenir mestre de la viola de gamba era fan d’Elvis Presley, un còctel que no deixa de ser també diàleg intercultural. Avui tenim amb nosaltres un ambaixador d’aquest diàleg i de la pau mundial, director d’orquestra, que és el músic  igualadí Jordi...

Les flors de baladre que tenim avui amb nosaltres i que tenen el cor de sol i vent ens arriben del País Valencià. Són Natàlia Pons (Gata de Gorgos, 1989) a la Marina Alta, i Mireia Matoses (Alzira, 1988) a la Ribera Alta. Ells amb DJ Rule (Joan Rodríguez) són les Pupil·les. Hi ha estat capaces de fer reggaeton feminista, tot i que ara el seu rap i hip-hop ha virat cap ritmes pop electrònics encara més festius i optimistes. Alhora també una música que aborrona en el bon sentit de la paraula...

La flor de baladre que tenim avui amb nosaltres i que “viu només d’allò que cau, aigua de núvol i cel blau i que es deixa dur torrent avall, com ses al·lotes cap a un ball”… és algú que de fet va néixer gairebé al mateix temps que aquest grup, UC, i molt a prop, els primers a Eivissa i ell a Formentera. Caïm Riba, va néixer el 1974 i UC neix el 1973, Flors de Baladre es publica el 1976. Caïm Riba amb la Txell Bonet a la redacció d’El Temps de les Arts de Barcelona “Mantinc una...

La flor de baladre que podeu escoltar en aquest pòdcast i que no es ven ni per deu ni per cent, i es deixa dur torrent avall és una persona agraïda, intel·ligent i alhora ha sabut mantenir una innocència. Marina Rossell: una dona que se sent privilegiada, que ha anat fent, i cada vegada millor. De qui admiro la intensitat amb què viu qualsevol petita cosa de la vida. Marina Rossell és una artista que sap mantenir viva una tradició de la cançó que són els nostres clàssics, un patrimoni que...